"Estrella distante", de Roberto Bolaño

A la meva llista de llibres per llegir tenia, des de fa temps, Estrella distante, de Roberto Bolaño. Aquesta llista la vaig creant a partir de recomanacions de gent que, per mi, és molt important. No acostumo a llegir llibres que abans no hagin passat per aquest llistat, així que les expectatives eren bones. Malgrat això, a vegades els resultats no són els esperats...  aleshores, els aconselladors desapareixen de la llista. Dit això, m'agradaria destacar que la veu de Bolaño és pròpia, diferent, i això sempre m'atrau.

Pel que fa al llibre, si bé és cert que la primera part no m'ha agradat tant com la segona; també ho és que el seu discurs entra directament a dins del cos, sense poder evitar contagiar-se del seu món. Estrella distante és el cant al silenci. A un silenci que durant massa anys ha rondat per la societat llatina que va viure les dictadures de meitat de segle XX. Un silenci que el protagonista intenta treure de tots els entorns per on ha passat: Chile, Argentina i Barcelona. I és que a partir d'una base de protagonistes totalment dispars, la trama va saltant de llocs i de temps, rememorant fets passats i endinsant-se en nous moments que, finalment, han de portar el propi protagonista (alter ego de l'escriptor) a saber què realment ha passat amb la desaparició (una de tantes) de les germanes Garmendia.

Una estrella sempre és lluny, inassolible; però a vegades un s'hi pot apropar.

Yves Gerbeau