El Caputxet rosa

Hi havia una vegada un nen que es deia Caputxet rosa.

Un dia el seu pare li va dir que anés a ca l’avi a portar-li el menjar. Abans de marxar el seu pare li va lligar la capa amb la caputxa i li va dir que tingués compte amb la lloba perquè hi havia hagut moltes desaparicions.

El Caputxet rosa va dir que ell no tenia por de res i que no li passaria res. Quan va començar a endinsar-se al bosc, va aparèixer la lloba i li va dir que era un nen molt bonic. Llavors la lloba va pensar... si m’avanço al Caputxet i arribo abans que ell a ca l’avi, avui tindré un bon àpat per menjar. Quan l’avi va obrir la porta la lloba es va llençar a ell, i se’l va empassar sense mastegar.

Quan l’avi va obrir la porta (que en veritat era la lloba), el Caputxet el va mirar amb una cara molt rara…

Llavors li va dir… Quins ulls més grans que tens avi… i la lloba va respondre, són per veure’t millor… Avi quines orelles més grans que tens… Són per escoltar-te millor… Avi quines dents més grans que tens….Són per menjar-te millor!! I llavors se’l va empassar.

Va arribar la caçadora i mentre la lloba dormia li va obrir la panxa i va rescatar el caputxet rosa i l’avi el va substituir per pedres.

Per Elsa Cabello