Quim Monzó va néixer a Barcelona l'any 1954. La seva primera novel·la va ser L'udol del griso al caire de les clavegueres, amb la que va obtenir el premi Prudenci Bertrana. Una altre de les seves primeres publicacions, quant a relats, va ser Self-Service l'any 1977. Més tard, Quim Monzó destacà en narrativa breu i conte obtenint un gran reconeixement públic. Altres obres publicades per Quim Monzó, ordenades cronològicament han estat Uf, va dir ell, Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, L'illa de Maians, El perquè de tot plegat i Guadalajara, entre d'altres.
Quant a la novel·la, va publicar Benzina i posteriorment La magnitud de la tragèdia amb la que va guanyar el Premi de Novel·la del Temps.
També, a més d'escriptor, la seva trajectòria destaca per el seu treball com a traductor. Quim Monzó ha traduït obres en anglès d'autors com Roald Dahl, Truman Capote, Arthur Miller, entre d'altres. És un dels autors més representatius i amb més repercussió de la literatura catalana contemporània.
A més a més, algunes de les seves obres s'han traslladat al cinema com per exemple El perquè de tot plegat l'any 1994, i Mil cretins l'any 2010.
Contextualització del llibre:
L'obra es publicà l'any 1989. Durant aquesta època, en referència al món de la literatura, hi ha un retorn a les narratives de gènere clàssic. Reapareixen temàtiques policíaques, eròtiques, històriques, entre d’altres. Destaca l’argument de l’obra, el protagonisme dels personatges i les descripcions.
També destaca un corrent narratiu anomenat realisme brut. És un moviment literari estadounidenc que té característiques semblants amb el minimalisme i la narració es centra en els elements fonamentals del relat, principalment curt.
El desenvolupament del sector editorial va permetre que molts autors catalans poguessin viure de la literatura. Alguns autors a destacar són: Quim Monzó, Jaume Fuster o Ferran Torrent.
En relació amb l’obra, es fa ús de noms compostos com Ramon-Maria, Maria-Eugència o Eva-Cristina. Com a marcador social, aquests noms eren tendència a l’època dels anys 40, 50 i 60. És una novel·la ambientada a Barcelona on es poden observar diversos indrets com l’estàtua de Colom, la Pedrera, el Mercat de Sant Antoni, la residència de Vall d’Hebron o l’església de Santa Maria del Mar.
També, fa referència algunes patologies relacionades amb la sexualitat com el síndrome de Sciamscia, que en la realitat seria el priapisme. Aquesta patologia tracta d’una continua erecció mantinguda i dolorosa. Aquest mot prové del greg “Príap” divinitat grega de la fecunditat.
Resum:
Ramón-Maria és un trompetista i editor català de la segona meitat del s.XX, el qual és famós per patir el Síndrome de Sciamscia (una erecció perpètua). La seva fillastre, personatge paral·lel a ell, és una adolescent reprimida i libidinosa. Mostra dos personatges tristos, desgraciats, infeliços que fins i tot en moments de felicitat, guiats per impulsos irrefrenables, tenen un desenllaç dolorós i tràgic.
Tracta temes, sentiments i situacions molt contradictòries. Des de l’amor i la sexualitat que experimenten, tant el Ramón-Maria com la seva fillastre, per separat com l’odi, el pas inevitable del temps, la solitud i la inevitabilitat de la mort. L’obra passa de l’humor a la tragèdia en un instant, un exemple seria quant a la malaltia que pateix el protagonista, un priapisme mantingut. És a dir, una patologia que podria ser beneficiosa, per moments, passa a ser una tragèdia. A més a més, Ramón-María trasbalsat pel seu diagnòstic, es decanta per experimentar situacions o desitjos, que podrien ser considerats com a màxima felicitat, on s’amaga una desgràcia incontrolable sense fre.
És una obra que no deixa indiferent a ningú, s’apropa a la realitat de persones que experimenten situacions quotidianes semblants. Tot i que el toc humorístic està present, és una explosió de cruesa i sàtira que cal llegir des d’una perspectiva frívola per tal de no caure en el pessimisme.
Comentari personal:
Tot i no tenir moltes referències en el món de la literatura catalana, he tingut l’oportunitat de conèixer un gran literari contemporani com és Quim Monzó.
Em quant a la Magnitud de la tragèdia, ha estat un descobriment personal amb el qual he pogut pogut emfatitzar amb els protagonistes de l'obra i amb alguns esdeveniments que anaven succeint. Al tractar temes propers, quotidians, fa que el lector intervingui, gaudeixi i pugui viure les històries i trames viscudes pels personatges. En definitiva, ha sigut una experiència molt gratificant.
Gemma Bernabeu